Dia 13: De l'estany de la Bullosa al refugi de les Bésines (19km)

L'esmorzar de bufet de l'Auberge du Carlit és el millor de tots els que hem degustat fent la Travessa. Així que a les vuit del matí, amb la panxa ben plena i les motxilles encara més, iniciem amb energies renovades una nova etapa (la tretzena) de la nostra Travessa dels Pirineus. La d'avui es presenta dura, tant per la distància com pel desnivell a superar: des de la Bullosa ens endinsarem a la zona lacustre dels peus del Carlit per superar el gegant de la Cerdanya i baixarem per la seva cara oest cap a l'estany de Lanós, el qual anirem vorejant en direcció a la vall de les Bésines, on es troba el refugi on hem de passar la nit.

Després de creuar la presa de l'estany de la Bullosa (2016m) obtenim aquesta perspectiva dels dos Perics (2810m i 2690m).

8:18. Just al costat de l'enorme edifici de l'hotel Les Bones Hores surt, molt ben senyalitzat, el camí que hem d'agafar. 
El GR10, que també ens permetria arribar al refugi de les Bésines, ressegueix la riba oest de l'estany i evita l'ascens al Carlit.

La zona de llacs del massís del Carlit és un paratge que sembla haver estat arrencat d'algun país escandinau i col·locat en aquest indret dels Pirineus fruit d'un error o bé per atzar. Sigui com sigui, es tracta d'un lloc d'una bellesa incomparable, amb una desena llarga de llacs que esquitxen els peus del Carlit i amb extensos boscos de coníferes que ens recorden més aviat a paisatges boreals.

És possible visitar tots els llacs del conjunt a través d'un itinerari perfectament senyalitzat en forma de vuit. Nosaltres seguirem la part sud del recorregut dirigint les nostres passes entre els estanys del Viver, Negre, de la Comassa i Sec.

Estany del Viver.

9:00. Arribant a l'estany de la Comassa el Carlit ja es veu més a prop.

Passats aquests quatre llacs iniciem una suau pujada que ens porta fins al petit estany de Vallell (2224m). Aquí continuem pel camí de l'esquerra, remuntant una forta pendent que es fa més còmode gràcies a les continues aturades per apreciar la bellesa dels estanys Llong i Llat (imatge de l'esquerra), que s'estenen al sud. Finalment, arribant al costat de l'estany de Sobirans (2340m), aixequem la vista i els nostres ulls es petrifiquen davant el colós que s'aixeca per damunt dels nostres caps. El Carlit ens mostra tota la seva fortalesa. Davant d'això a nosaltres només ens queda seure i endrapar alguna cosa de dins les motxilles. Cal agafar forces per arribar dalt!

10:00. Comença l'acció.

A mesura que anem pujant la perspectiva sobre els llacs va augmentant.

10:35. A 2620 metres d'altura trobem un petit llac fruit del desgel. Ens aturaríem a gaudir-lo una estona, però el fred aire que bufa ens empeny a seguir pujant.

11:10. Entre el petit llac i el cim hi ha la part més complicada de l'ascens al Carlit. Primer superant diversos esperons  amb l'ajuda de les dues mans i després pujant per una dreta però curta tartera que condueix a un petit coll a escassos metres del cim.

11:20. Des del collet podem veure el nostre proper destí: l'estany de Lanós.

11:25. Cim del Carlit (2921m).

Un extens mar de núvols cobreix les terres baixes de l'Arieja i l'Aude.
En primer terme podem apreciar el collet que separa el cim principal del secundari.

Panoràmica est: en primer terme els estanys del Carlit, en segon terme la Bullosa i com a teló de fons la Serra de Madres a l'esquerra i els Pirineus orientals, des del Canigó fins al Puigmal, a la dreta.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

12:15. Després de gairebé una hora gaudint del merescut premi d'haver assolit el cim del Carlit, toca tornar a la feina. I de feina, no en tenim pas poca! De moment la que ens preocupa (o millor dit: ocupa) és baixar d'aquí dalt cap a l'estany de Lanós, un camí totalment desconegut per nosaltres.

Retornem al collet i, pel vessant oest, comencem un descens força còmode per un camí perfectament fressat. Però l'alegria no dura massa: de sobte el camí comença a inclinar-se i a perdre desnivell ràpidament, i ens veiem, de cop i volta, baixant per una tartera de vertigen en direcció al petit i rodó estany dels Forats (imatge superior). Pel camí ens anem creuant amb diversos petits grups d'excursionistes que anhelen arribar immediatament al cim, i és que la duresa d'aquesta ruta d'ascens i la forta calor d'aquesta hora del dia formen un còctel explosiu difícil de digerir. Els animem a continuar endavant (això sí, sense donar-los falses esperances) i quan es troben el suficientment lluny de nosaltres comentem entre nosaltres que no els hi canviaríem pas el lloc!

13:05. Estany dels Forats (2457m), després d'un vertiginós descens de 400 metres de desnivell.

El camí que baixa fins a l'estany de Lanós voreja diversos rierols i ens regala unes bones vistes cap a  les serres del Puig de Font Viva (2673m), del Puig de Coma d'Or (2826m) i del Puig Pedrós (2842m).

14:00. Una vegada hem enllaçat amb el GR7-GR107 procedent de Portè i Pimorent, ens acostem a una balconada davant mateix de l'estany de Lanós (2213m) per dinar i descansar uns minuts.

15:30. Al voltant de l'estany hem d'anar travessant diversos rierols que ens surten al pas.

15:40. Després d'un puja i baixa constant, tot vorejant a certa distància la riba est de l'estany, arribem a la cabana de Rouzet, indret on conflueixen tres camins: el que nosaltres venim seguint, el que prové de l'estany de la Bullosa i el que nosaltres seguirem en direcció nord-oest cap al coll de Coma d'Anyell.

Poc després el camí es bifurca i deixem a la nostra dreta el GR7 que puja cap a la portella d'Orlú en direcció al refugi d'en Beys. De seguida arribem a l'estany de Lanoset, punt on ens refresquem una estona i iniciem l'ascens al coll.

16:00. L'estany de Lanoset i el coll de Coma d'Anyell.

Panoràmica de l'entorn de l'estany de Lanós amb el massís del Carlit al fons.

17:20. A través d'una petita gelera arribem al coll (2470m).

Comencem el darrer tram de la jornada d'avui: el descens per la zona alta de la preciosa vall de les Bésines.

Recorrem indrets de gran bellesa com el de la zona lacustre dels Clots de les Bacivelles.

18:15. Anem baixant per la vall fins arribar a les boires que vèiem des de dalt del coll.

Val molt la pena girar la vista enrere per poder admirar la gran bellesa d'aquest racó amagat dels Pirineus.

18:45. Quan el descens des del coll se'ns està fent massa llarg, un cartell ens indica el corriol que puja muntanya amunt i que ens deixa en pocs minuts davant del refugi de les Bésines. I també, sorprenentment, davant d'un ase que arrossega un pal penjant d'una cadena!

El guarda del refugi ens rep cordialment i, en un perfecte català afrancesat, ens explica que el pal de l'ase és per limitar els moviments de l'animal i que no marxi vall enllà. De seguida ens pren les dades i ens anuncia que en menys de vint minuts serveix el sopar. Després de gairebé onze hores de marxa encara ens toca anar amb presses per poder-nos dutxar (amb aigua freda) abans de fer acte de presència al menjador.

No som masses els excursionistes que fem nit avui al refugi, una vintena a tot estirar. Gaudim d'un bon sopar (sopa, puré de patata, estofat de no sabem ben bé què, formatge i una mena de natilles de xocolata) i després de fer un te sortim una estona a la terrassa a admirar l'espectacle que ens ofereix la vesprada. Inoblidable.
(Fotografia superior dreta: Orquídia tacada (dactylorhiza maculata)).

Refugi de les Bésines (2104m).

Capvespre de boires a la vall de les Bésines.

Aquí podeu descarregar el track de la tretzena etapa de la Travessa.

* Cartografia utilitzada:

- Font-Romeu - Capcir (2249ET). 1:25.000. IGN.

- Bourg-Madame - Col de Puiymorens - Pic Carlit (2249OT). 1:25.000. IGN.



...Dia 12: De Montlluís a l'estany de la Bullosa (17km)

Dia 14: Del refugi de les Bésines a l'Ospitalet (7km)>>>